Spain

Report Year:   
2010 - ICTs and Environmental Sustainability
Authors: 
Leandro Navarro
Authors: 
David Franquesa
Organization: 
Pangea; Tecnologia per Tothom (TxT)

 

Introducció
 
El nivell de penetració de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en la Societat espanyola és molt alt i representa el 4,61% del producte intern brut del país (PIB). Segons les estadístiques oficials, el 57% de les llars te un ordinador i el 39% te accés a Internet, mentre que el 94% de les empreses estan connectades a Internet.1La penetració de la telefonia mòbil en el quart trimestre del 20092 va ser d'un 109,1%. En altres paraules, hi ha mes línies de telefonia mòbil (51 milions) que habitants (46 milions). Espanya compta amb un marc legislatiu ampli, però una llarga i desigual pràctica de gestió de les escombraries electròniques (Residus d'Aparells Elèctrics o Electrònics: RAEE o e-waste). El tema de les TIC i el canvi climàtic, però, està encara a les beceroles.
 
Context polític i marc legislatiu
 
El Reial Decret 208/2005, que adapta la Directiva 2002/96/CE de la UE sobre e-waste a la legislació nacional, estableix les responsabilitats dels fabricants i importadors de les TIC en aquest sentit. Els acords internacionals subscrits per Espanya en relació a la importació i exportació de residus perillosos són el Conveni de Basilea (1989) amb l'Esmena de Prohibició (1995), el Protocol del Conveni de Londres (1996), el Conveni de Rotterdam (1998) , i el Conveni d'Estocolm (2001). L'organització Basel Action Network (BAN) qualifica el compromís d'Espanya per fer complir aquests acords com a excel·lent. Hi ha sancions molt importants per a l'abocament de residus perillosos, que puguin causar greus danys ambientals, o per l'ocultació de dades rellevants, amb multes que van des de 30.000 euros fins a 1,2 milions d'euros.

El Sistema Nacional Integrat de Residus (PNIR) 2007-2015 estableix mesures per al foment de la reutilització "S'establiran mesures encaminades a facilitar la reutilització d'elements i components dels RAEE"4 . Tot i que el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí va declarar que s'elaboraria i publicaria un manual per a la Reutilització de l'e-waste abans del 2009, fins ara no s'ha publicat i el ministeri no ha fet progressos significatius en la priorització d'aquest tema.

Política d'e-waste i pràctica

L'esborrany del projecte de llei sobre una economia sostenible, tal com va ser aprovat pel Govern i sotmès a debat en el Parlament espanyol a la primavera de 2010,5 esmenta (en l'article 3.5) la importància de promoure el tractament de residus. D'acord amb el projecte de llei, el Govern ha d'adoptar polítiques que combinin el desenvolupament econòmic amb la minimització de residus. En l'article 33, "La sostenibilitat en la gestió de les empreses públiques", s’estableixen els criteris d'adjudicació de contractes del sector públic, que inclouen pràctiques adequades de gestió de residus i l'ús de materials reciclats i reutilitzats. Es dediquen dos articles a la gestió dels residus en el Títol III "Sostenibilitat Ambiental". L'article 93 "L'augment de la deducció de la inversió ambiental" es refereix a la modificació de la Llei de l'Impost de Societats per a la deducció per inversions en la reducció, recuperació o tractament de residus industrials en general. L'article 108: "Fins comuns de les polítiques públiques per a un medi urbà sostenible", estipula que el govern formularà i desenvoluparà polítiques de suport a un entorn urbà sostenible, així com promourà serveis més eficients en la gestió de residus. També inclou una sèrie de controvertides reformes legals per permetre el bloqueig de llocs web que faciliten la descàrrega no autoritzada de continguts amb copyright. Això ha suscitat crítiques, atès que la legislació per a una economia sostenible modifica la llei de propietat intel·lectual, i en canvi no tracta o ajuda en l'actual procés de desmaterialització.6
Els sistemes integrats de gestió (SIG) gestionen les escombraries electròniques. No obstant això, aquest sistema no considera la reutilització, sinó que només s'ocupa del reciclatge. Per exemple, la Fundació ECOTIC, líder espanyol en el tractament d'escombraries electròniques, que treballa amb més de 400 empreses, va recollir a tot Espanya el 2008 un total de 47.052 tones d'escombraries electròniques - un increment del 51,5% respecte al 2007 - incloent 4,520 tones de residus de les TIC. No obstant això, ECOTIC només fa reciclatge, i en el seu informe anual de 2008 la paraula "reutilització" no apareix.7

L'absència d'estudis i normes sobre com mesurar els beneficis de les TIC en la sostenibilitat del medi ambient és una limitació important. Encara que la legislació espanyola8  defineix prioritats per al tractament d'aquests residus (primer reutilització, després reciclatge, valorització energètica i finalment eliminació) considerem que no hi ha prou transparència en els percentatges obtinguts per cada mètode de tractament i insuficients incentius per a la reutilització pels SIG. Per exemple, la incineració de plaques base de PC es considera de la mateixa manera que el reciclatge manual dels components, tot i l'alliberament de substàncies químiques tòxiques a l'atmosfera que suposa el primer.

Una pràctica generalitzada en les organitzacions públiques i privades és la substitució freqüent d'equips de TIC, en general limitades al període de garantia estesa (normalment tres anys). Per exemple, en l'entorn públic de recerca, una pràctica comuna és establir un pla de depreciació per un període de tres anys. Això minimitza els costos de manteniment i actualització dels equips adquirits amb anterioritat, i tracta els equips de TIC com a béns de consum, el que porta a generar molts residus i poca o cap reutilització. A més, els cicles d'actualització de programari comercial amb funcionalitats addicionals de vegades fan obsoletes de manera deliberada màquines i programes com a estratègia de venda per pressionar els clients a comprar noves màquines o programes. Les campanyes de màrqueting de la majoria d'operadors mòbils segueixen promovent la substitució freqüent (per exemple anualment) de telèfons mòbils, fins i tot encara que el vell funcioni perfectament. En canvi, les ofertes per l'adquisició d'equips de TIC per a les administracions públiques i grans empreses cada vegada més inclouen requisits d'eficiència energètica, gestió dels residus i emissions de CO2.

Una de les ONG més actives a Espanya al voltant del tema de les escombraries de les TIC és Greenpeace, que publica el Rànquing Verd dels Electrònics.9 Al mateix temps, alguns grups i associacions treballen a nivell local per ajudar a canviar els punts de vista i pràctiques. Per exemple, l'associació Tecnologia per a Tothom (TXT)10 treballa en concienciar als estudiants universitaris a assumir la seva responsabilitat cívica i ofereix capacitació a través d'un taller de reutilització, entre altres activitats, amb el suport del Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).11 El taller és una sessió pràctica on els participants aprenen a reparar un ordinador. El projecte es va iniciar el 2003, i se celebra dos cops l'any. Al juliol de 2009 més de 800 equips van ser reparats, reinstal·lats i lliurats a 102 projectes de solidaritat. Ha passat de sis projectes i 20 PC el 2003, a 25 projectes amb 87 equips en 2009.

TIC i el canvi climàtic

Els esforços en curs cap al comerç electrònic, l'administració electrònica i, en general, el paper de les TIC en la desmaterialització dels processos i serveis, dóna lloc a clares millores en l'eficiència, la reducció de les necessitats de viatge, la reducció dels recursos necessaris per a la fabricació i l'eliminació dels envasos i la distribució, la transferència i l'accés a la informació sense paper (diaris, llibres, etc), i els nous models de negoci per a la distribució de programari, música, art , pel·lícules i jocs.12 Els sistemes TIC també han portat una major eficiència a processos com el control de trànsit a les grans ciutats, la xarxa elèctrica intel·ligent amb la seva capacitat d'ús de fonts renovables, i la supervisió i regulació de l'impacte ambiental de diverses activitats humanes.

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) en el seu informe Cap a Estratègies TIC Verdes: Avaluació de Polítiques i Programes sobre les TIC i el medi ambient,13 publicat el 2010, és una enquesta de 92 programes i iniciatives (50 dels governs i 42 d'associacions industrials) en 22 països de l'OCDE, a més de la Unió Europea. Es veu en els efectes directes de les TIC (iniciatives centrades en els impactes ambientals produïts per les pròpies TIC) i pels efectes de les TIC (iniciatives centrades en la reducció d'impacte ambiental per l'ús d'aplicacions TIC). Segons l'annex 1 de l'informe, Espanya segueix sense abordar cap d'aquests aspectes, sent una dels pitjor classificats de l'OCDE, juntament amb la República Txeca, Grècia, Luxemburg, Mèxic, Polònia i Turquia.

Les iniciatives de responsabilitat social corporativa s'han traduït en un cert progrés en l'ús de les TIC en la lluita contra el canvi climàtic. Les empreses privades, a través de la Iniciativa de Informe Global "Global Reporting Initiative", indiquen avenços com a part de les seves activitats de responsabilitat corporativa. Un informe de 2009 de Vodafone i Accenture14 estudia les possibles reduccions de les emissions de CO2 que permet la tecnologia mòbil a les següents indústries: les TIC (amb el desenvolupament de la tecnologia i la conectivitat necessària), la logística i el transport (amb una logística intel·ligent), els serveis bàsics (amb xarxes intel·ligents); sistemes de producció i gestió del manteniment de serveis (amb fabricació intel·ligent), i serveis per a les activitats comercials (amb la desmaterialització). 

Noves tendències

La investigació, desenvolupament i innovació en les àrees són senyals prometedores. No obstant això, hi ha una absència important de pressió del govern sobre els següents temes: finançament per a noves iniciatives, l'amortització de les tecnologies, i la normalització. Per exemple, el Pla Nacional d'Investigació, Desenvolupament i Innovació 2008-2009 no dóna prioritat al finançament de projectes centrats en les TIC i el canvi climàtic. Tampoc hi ha cap esment dels mecanismes de finançament per a les TIC en l'acord de monitorització de canvi climàtic entre Espanya i les Nacions Unides.15
El Secretari d'Estat de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, Francisco Ros, va dir el 2010 que el període 2006-2009 s'han desenvolupat més de 50 projectes de recerca i desenvolupament tecnològic en l'àmbit de TIC i sostenibilitat, amb una inversió de 110 milions d'euros, en àrees com les TIC verdes, estalvi d'energia a les llars, xarxes TIC, eficiència energètica i energies renovables. No obstant això, l'equilibri - o potser desequilibri - entre aquestes àrees es desconeix.

Mesures d'acció

Existeix un consens a Espanya sobre la importància de la gestió de les escombraries electròniques i el potencial de les TIC en la lluita contra el canvi climàtic. Però, mentre que el primer tema està molt establert malgrat les seves deficiències, el segon sol quedar en un segon pla darrere d'arguments sobre l'ús de TIC per millorar la productivitat, la modernització i la reducció de costos. Tot i que el rol de les TIC en la lluita contra el canvi climàtic no sigui la principal força impulsora per a la introducció de les TIC, sí que ho és el potencial per a la reducció de costos i temps, per l'augment de la productivitat, l'accessibilitat i la comoditat. Per exemple, el projecte de llei sobre economia sostenible, discutit al Parlament a la primavera de 2010, simplement esmenta la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, la promoció de la responsabilitat ambiental de les empreses, i la creació d'un sistema comú per a la compra de crèdits de CO2. En la mateixa direcció, la Declaració Ministerial de Granada a l'Agenda Digital Europea proposa "explorar formes per aprofitar les oportunitats del cloud computing per obtenir millores de productivitat i eficiència, així com beneficis ambientals especialment per organismes públics europeus, les petites empreses i les comunitats. "16 Els problemes ambientals apareixen de manera diluïda i com un últim element.

Creiem que cal conscienciar més sobre la reutilització en lloc de l'eliminació o reciclatge dels equips TIC, i donar més valor a organitzacions i empreses que fan un bon treball en aquestes àrees . La promoció de la reutilització enfront del reciclatge, que sol ser més barat, precisa que els governs nacionals i europeus creïn nous incentius i regulacions. La responsabilitat social corporativa i les empreses que la promouen s'ha de destacar.

 És necessari un enfocament sistèmic, on diverses organitzacions treballin juntes per fer front al cicle de vida complet d'un producte. Fins i tot les nombroses iniciatives de gestió de residus electrònics són molt aïllades. La integració de les bones pràctiques de gestió de residus electrònics a les compres i l'ús de les TIC és necessària per assegurar que una correcta gestió de residus electrònics.

L'impuls necessari prové actualment d'organitzacions no governamentals, especialment organitzacions de protecció ambiental en col·laboració amb les ONG que tracten les TIC, el sector acadèmic i diverses empreses internacionals que ja han adoptat mesures específiques per promoure la sostenibilitat mediambiental. L'administració pública, actualment centrada en la crisi econòmica, prendrà en els propers anys aquests temes com a resultat d'aquest impuls. 

1 Banc d'Espanya (2010) Resum dels indicadors de les TIC. www.bde.es/webbde/es/estadis/infoest/si_1_5.pdf
2 Comissió Nacional del Mercat de Telecomunicacions (2010) Informe del quart trimestre del 2009. www.cmt.es/cmt_ptl_ext/SelectOption.do?nav=publi_trimestrales
3 Basel Action Network (2010) Country Status/International Toxics Progress Report Card. www.ban.org/country_status/report_card.html
4 Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (2008) Pla Nacional Integrat de Residus (PNIR) (2007-2015). www.mma.es/secciones/calidad_contaminacion/pdf/PNIR_22_12_2008_%28con_ta...
5 Gobierno de España (2010) Propuesta de Ley de Economía Sostenible. www.economiasostenible.gob.es/wp-content/uploads/2010/03/01_proyecto_ley...
6 Xarxa Sostenible (2010) Oscurece tu Web. red-sostenible.net/index.php/Oscurece-tu-web
7 Fundació ECOTIC (2009) Memoria 2008. www.ecotic.es/files/MEMORIA%202008%20ECOTIC.pdf
8     Govern d'Espanya (2005). Reial Decret 208/2005 sobre Aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels residus. www.electrorecycling.net/docs/directivas/RD%20208-2005%20sobre%20RAEEs.pdf
9 Greenpeace (2009) Ranking Verde de Electrónicos, 15ª edició. greenpeace.org/espana
10 txt.upc.edu
11 www.upc.edu/ccd
12 de Pablo, F. (2008) Sostenibilidad en las TIC, BoleTIC, 46, p. 22-26. www.astic.es/la-asociacion/boletic/boletic-n%C2%BA-46-junio-2008
13 www.oecd.org/dataoecd/3/7/44001912.pdf
14 Vodafone and Accenture (2009) Las telecomunicaciones y el CO2: Cuantificación del papel de la tecnología móvil frente al cambio climático. www.vodafone.es/conocenos/responsabilidad-corporativa/descargas/att00015...
15 Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (2009) Cinquena Comunicació Nacional davant la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. www.mma.es/secciones/cambio_climatico/documentacion_cc/divulgacion/pdf/5...
16 www.eu2010.es/export/sites/presidencia/comun/descargas/Ministerios/en_de...


Share this